Dramatúrgia i direcció Francesc Cuéllar
Amb Míriam Iscla i Dafnis Balduz

“El sí et compromet, però el no et defineix”.

Una actriu veterana es nega a rodar una escena de nu crucial, desfermant un conflicte amb el seu jove director i amic, una decisió que amenaça amb trencar la seva relació. Aquesta negativa, aparentment professional, revela un profund debat sobre l’honestedat artística, el consentiment i el poder en les relacions personals dins del món audiovisual. Un duel intens on l’amistat es posa a prova i els ideals topen amb les cures, l’estima o l’ambició.

L’obra en paraules del creador

“Una escena, dues mirades, mil contradiccions. Aquest és el punt de partida i també la promesa d’aquesta proposta escènica: convertir una situació aparentment simple —una conversa entre dues persones que es coneixen i s’estimen— en una dissecció teatral del límit, de l’inconfort i de la tensió que sorgeix quan l’art i l’afecte xoquen frontalment.

El projecte neix de l’impuls d’explorar la intimitat d’una crisi. Ens interessava portar a escena aquell moment precís en què l’amor —sigui d’amistat, d’admiració o de confiança professional— es posa a prova. Quan la paraula “no”, dita amb respecte i dolor, remou estructures profundes. No hem volgut fer una tesi sobre l’honestedat, sinó exposar-ne les esquerdes, les zones grises, les paradoxes que apareixen quan el discurs ètic topa amb les emocions reals.

En lloc d’exterioritzar el conflicte, l’hem volgut respirar: fer que el públic entri en aquest espai tancat, en aquest despatx fictici i simbòlic, on cada frase és un risc i cada silenci diu més que una acció.

És un treball de precisió emocional que ens regalen la Miriam i el Dafnis, on els matisos són l’únic paisatge. I és també una invitació al públic a estar present, no com a espectador extern sinó com a còmplice silenciós d’aquest enfrontament honest, d’aquesta ferida oberta que esdevé revelació.”

Francesc Cuéllar

Fitxa Artística

Dramatúrgia i direcció: Francesc Cuéllar
Repartiment: Míriam Iscla i Dafnis Balduz
Escenografia: Lola Belles
Disseny d’il·luminació: Sylvia Kuchinow
Disseny de so: Guillem Rodríguez
Vestuari: Nídia Tusal
Ajudantia de direcció: Gaia Bautista
Direcció de producció: Carles Manrique (Velvet Events)
Direcció artística de producció: Jordi Casanovas
Ajudantia de producció: Laura Alonso
Direcció tècnica: Àngel Puertas
Distribució: Magnética Management

Equip Teatre Akadèmia:

Gerència i Cap de producció: Meri Notario
Direcció artística – Projectes especials i Filantropia: Guido Torlonia
Direcció artística – Programació i Cap de premsa: Fernando Solla
Direcció artística – Internacional: Enrico Ianniello
Cap de màrqueting i comunicació: Ana Flores
Comunicació i públics: Vinyet Vila
Cap tècnic: Lluís Serra
Tècnic auxiliar: Víctor Castro
Cap de sala i taquilla: Xavi Gómez 

Una producció de Hause&Richman i Teatre Akadèmia.

Amb el suport de FAC (Fundación Agrupación Colectiva) i la col·laboració del Teatre Plaza de Castelldefels. 

Espectacle en català 

Durada: 1 h 10 min (aprox.)

Què hauria passat si hagués passat? Una pregunta. Una nit. Una última oportunitat.

Després de trenta-dos anys de silenci, la Paula es presenta a casa del Sergi amb una proposta urgent: reconstruir l’última nit del viatge a Göteborg on la seva connexió es va trencar per sempre. Armats només amb un vell diari i records fragmentats, tenen una sola nit per resoldre el misteri del que realment va passar. 

A contrarellotge, i amb la presència dels seus “jo” de divuit anys, el retrobament es converteix en un interrogatori creuat sobre l’amor, la memòria i les segones oportunitats. Però, què busca realment la Paula: tancar un cas pendent o reobrir una porta que mai s’hauria d’haver tancat?  

Aquest projecte ha rebut una beca per a la creació literària per autors consolidats de la Institució de les Lletres Catalanes. 

Fitxa artística

Autoria i direcció: Jordi Casanovas  

Intèrprets  
Maria Molins   
Roger Coma 
Berta Rabascall 
Jan Mediavilla 

Escenografia:  Paula Bosch  
Vestuari: Bernat Grau
Il·luminació:  Sylvia Kuchinow

Direcció de producció:  Carles Manrique 
Direcció tècnica: Àngel Puertas

Ajudantia de direcció: Blanca Caminal
Ajudantia de producció: Fran Torrella 
Regidoria: Montse Alacuart
Perruqueria i maquillatge: Maru Errando  
Cap tècnica del teatre:  Marta Pérez

Màrqueting i comunicació:  La Tremenda 
Màrqueting i comunicació del teatre: La Villarroel  
Reportatge fotogràfic:  David Ruano
Disseny gràfic: Maria Picassó

Col·laboradors: Teatre municipal de Canet

Amb el suport de:  ICEC-Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Distribució:  MAGNETICA MANAGEMENT 

És una producció de VELVET EVENTS S.L.

Un cuiner reconegut tanca el seu restaurant per sopar amb dos amics i els prepara un menú que els farà reviure moments del passat que preferirien oblidar.

Tres amics es reuneixen un cop cada dos mesos per sopar. Un d’ells, un cuiner reconegut, tanca el seu restaurant perquè puguin sopar sols i posar-se al dia. Però avui, el cuiner els farà una pregunta que ho canviarà tot: “Com és que no ens hem vist mai plorar?”. A través d’un menú especial, cada plat els farà recordar moments vergonyants del seu passat, moments en què no van estar a l’alçada, obligant-los a confrontar qui són en realitat.

Si es pot desconstruir una truita de patates, també et pots desconstruir a tu mateix?

Una comèdia gastronòmica de Jordi Casanovas.

Espectacle en català

Sinopsi

Jauría –multipremiat espectacle estrenat a Madrid al 2019– és una ficció documental creada a partir de les declaracions dels cinc acusats i la denunciant en el judici de “La Manada” sobre els fets que van succeir a Pamplona la nit del 6 de juliol de 2016.

Fitxa artística

Dramatúrgia: Jordi Casanovas
Direcció: Miguel del Arco
Repartiment: Ángela Cervantes, Carlos Cuevas, Quim Àvila, Artur Busquets, Francesc Cuéllar i David Menéndez
Ajudant de direcció: Carla Tovias
Direcció de producció: Carles Manrique
(Velvet Events)
Direcció Tècnica: Àngel Puertas
Ajudant de Producció: Laura Alonso
Disseny Llums: Juan Gómez Cornejo
Disseny So: Sandra Vicente
Escenografia: Alessio Meloni
Disseny Vestuari: José Novoa
Fotografia Cartell: Vanessa Rábade
Coach Andaluz: Pere Navarro

Una comèdia dramàtica plena de teories de la conspiració, secrets, mentides i amistats a punt d’esclatar.

Un grup d’amics prepara “una intervenció”. Amb la intervenció esperen fer tornar el sentit comú a la amiga que fa temps que es deixa portar per teories conspiranoiques. Però dir tot el que pensen d’ella no serà un procés plàcid. La trobada farà sortir a la llum malestars i secrets que guarda aquesta colla d’amics que es coneixen des que eren ben petits. I nosaltres ens preguntarem si podem estimar a una persona que veu el món completament diferent a com el veiem nosaltres.

Picasso, el gran triomfador del segle XX, pintor bohemi, exitós i fascinant, viu un constant homenatge després de la seva mort. Però a la festa del seu aniversari hi arriba una visita inesperada: la companyia de pallassos Rhum&Cia. I amb ells, un poeta i cronista de circ, vell amic de Picasso, Ramón Gómez de la Serna. Al Ramón li agraden els misteris. Què amaga Picasso darrere la màscara d’Arlequí? Per què somiava amb Minotaures? Era un truà o era un somiador? Ramón i companyia invoquen un laberint d’amics, dones i llegendes que van fer de Picasso un mite. Un retaule meravellós on l’emperador dels artistes es despulla i disfressa alhora. Picasso (rey, monstruo y payaso) interroga la història d’un pintor que va travessar diferents èpoques i estils, però ho fa en clau de Rhum&Cia: una posada en escena tan curosa com divertida, amb alguna pinzellada d’alegre melancolia

Una dona vídua i jubilada, que no ha tingut mai fills, publica un anunci oferint els seus serveis de mare.
Una dona jove, òrfena i en plena necessitat d’experimentar la maternitat, contactarà amb la dona per sentir-se, per primer cop, filla.

Tres persones s’apunten a un curs per fer pa que els canviarà la vida.

En Toni Roca fa més de deu anys que imparteix un curs intensiu de quatre setmanes per aprendre a fer pa. Hi ha poques places i bufetades per apuntar-s’hi. Els alumnes que s’hi inscriuen volen aprendre a fer pa, però el mètode parteix d’una simple i estranya premissa:

“Per fer un bon pa, no cal tenir la millor farina o el llevat més fresc, per fer un bon pa, cal estar bé amb un mateix.”

Així de simple.

Sinopsis

Un clásico muy payaso.

¿Un clásico apayasado?. ¿Un espectáculo de payasos con citas clásicas?. Qué va: un clásico muy payaso; muy payaso y muy clásico. La mirada ingenua y salvaje del payaso es capaz de homenajear al clásico y, al mismo tiempo, de reírse de él y de nuestra relación con él y de nuestra relación con los clásicos, en general.

Sinopsis

Una filla ha de cuidar del seu pare qui, després de patir un ictus, viu un procés de deteriorament físic i mental que el converteix en un ésser totalment depenent. La manca de recursos econòmics propis i la precarietat que viuen les administracions públiques fa que la situació entri en una mena d’espiral de caiguda lliure. La manutenció del pare fa que la filla hagi de vendreho tot, desposseir-se de tot allò que ha heretat, i entrar en una mena de deliri imparable. El pare, que havia representat un gran pilar (emocional i ideològic) per a la filla, s’ha convertit en el paradigma de la fragilitat, algú que té al·lucinacions i que no pot fer les necessitats bàsiques de forma autònoma. Només l’arribada d’un àngel, conductor d’una ambulància i zelador, pot treure’ls de l’abisme.