Un home ha estat detingut. L’acusen d’haver provocat un crim terrible. Ell no recorda res. Dos inspectors de policia li faran preguntes perquè en faci memòria. O potser pretendran que es cregui tot el que ells li relatin.

Els documents reals del cas, filtrats per WikiLeaks, prenen la forma d’un muntatge teatral que ens convida a pensar què passa per la ment d’un home que ha comès un crim espantós, i per què la memòria mira d’esborrar els fets traumàtics de la nostra existència. Som el que recordem o el que els altres ens diuen que hem fet?

Aquesta és una bona oportunitat per tornar a treballar amb material real i convertir-lo en una nova ficció, independent de la informació que no es desprengui del text mateix, de la transcripció mateixa, dotant-la de valor dramàtic i dibuixant les històries no explicades dels personatges. Una nova oportunitat per comprovar com la realitat és material per a la ficció, com pot generar-nos milers de preguntes i com pot inquietar els espectadors.

Una coproducció de Velvet Events i el festival BCNegra.

Amb la col·laboració d’Atrium Viladecans.

Funcions realitzades: 43

Finalment, en Nin ha aconseguit el seu primer treball al magatzem B de l’empresa astes i mastils Salvaleón S.A. El primer dia de la seva primera feina es troba amb l’únic treballador del magatzem, el Senyor Mañé. Ell és l’encarregat i està a punt de jubilar-se. Així que només té cinc dies per ensenyar-li tot el que ell ha après durant els 29 anys que ha treballat per l’empresa. En Nin s’esforça per fer-ho bé, però de seguida nota que hi ha moltes coses que no tenen cap sentit dins d’aquell magatzem.

Sota el títol original de “Almacenados”,  ZONA FRANCA es va estrenar a Madrid al 2004 amb l’actor José Sacristan i va fer una gira de dos anys per l’estat espanyol amb gran èxit.  S’ha representat a diferents països a Latinoamèrica i porta 5 anys en cartell a Mèxic.

Repartiment

Autor: David Desola

Direcció: Israel Solà

Intèrprets: Lluís Marco i Pau Vinyals

El dia a dia ens planteja dilemes. Un o dos terrossos de sucre? La dutxa, abans de dormir o de bon matí? A l’ascensor, encetar una conversa amb el veí o sobreviure al silenci? Decisió rere decisió, anem fent, ens anem fent, gairebé sense pensar-hi perquè, escollim el que escollim,la vida continua. Són dilemes assequibles. No obstant, per sort o per desgràcia, de vegades ens hem d’enfrontar a dilemes que capgiraran la nostra existència per sempre.

Això és el que els passa a un matrimoni de classe mitja quan un dels seus millors amics, un milionari fet a si mateix, els planteja la següent pregunta: què prefereixen, cent mil euros ara mateix, o un milió d’aquí a deu anys?

La decisió que ha de prendre el nostre matrimoni sembla ben senzilla: conformar-se amb una petita fortuna a l’instant, o esperar deu interminables anys per guanyar deu cops més. El que comença sent un supòsit teòric, un simple test de personalitat, anirà poc a poc despullant les personalitats i els secrets més profunds dels nostres personatges, els obligarà a posar preu als seus principis i, finalment, els empenyerà a prendre una decisió que els canviarà la vida. Qui sap si per sempre.

Repartiment

Autor: Jordi Vallejo

Direcció: Cristina Clemente

Intèrprets: David Bagés, Dolo Beltran, David Vert i Meritxell Calvo

FITXA ARTÍSTICA

Producció

Teatre Nacional de Catalunya i Velvet Events

Amb el patrocini de

Fundació Banc Sabadell

Funcions realitzades: 69

(Encara en gira)

Neus Català i Pallejà va néixer el 1915 en el si d’una família pagesa dels Guiamets (Priorat). Un any després d’haver esclatat la Guerra Civil es va establir a Barcelona i es va implicar en la lluita antifeixista. La derrota republicana la va obligar a exiliar-se a França. Durant la Segona Guerra Mundial va col·laborar amb la resistència francesa mentre va durar l’ocupació d’aquest país per les tropes d’Alemanya. Fou detinguda pels nazis i deportada als camps d’extermini de Ravensbrück i Holleischen. Hi va romandre fins a l’alliberament i ha dedicat la vida a recordar aquelles companyes de captiveri a les quals va sobreviure i amb qui va conèixer l’horror, però també la solidaritat. La seva vida va ser novel·lada per l’escriptora Carme Martí i ara puja als escenaris amb una dramatúrgia que ha captivat els espectadors i que defensa en solitari, en un espai nu, Mercè Arànega. Amb emoció continguda i una interpretació contundent, porta a l’escenari sense floritures innecessàries les paraules de Neus Català. Fa reviure així l’horror durant un espectacle d’una hora llarga de durada que impacta per la intensitat interpretativa que aconsegueix la protagonista i que ens recorda un cop més la importància de preservar la memòria.

Una coproducció del Grec 2015 Festival de Barcelona i la Sala Muntaner.

Un any després de la independència d’Estònia, els traumes de la invasió soviètica encara són perceptibles, i el país està duent a terme una reforma agrària que les màfies —formades en bona part per antics membres del KGB —aprofiten per enriquir-se a còpia de robar fusta als ciutadans indefensos i vendre-la després a Finlàndia.

Una noia jove s’acaba d’escapar d’una d’aquestes màfies que la volia explotar sexualment i es presenta d’amagat a l’indret on viu la germana de la seva àvia, una dona que s’ha reclòs en una casa de camp plena d’objectes de l’antic règim i deixa passar el temps aïllada d’un entorn que no cessa de recordar-li el preu que va haver de pagar per sobreviure mentre tants altres —com la seva mateixa germana— eren deportats cap als gulags de Sibèria.

En el contacte entre aquestes dues generacions, s’iniciarà un dolorós viatge de retrobament amb les arrels familiars, trencades per la violència stalinista i les diferents actituds de les víctimes respecte dels invasors, que potser ajudarà a tancar algunes de les ferides que no deixaran d’estar obertes mentre hi hagi identitats borroses que no sàpiguen com encaixar en una realitat que ha provat d’ocultar-les.

La dramaturga i novel·lista Sofi Oksanen és una de les figures més consolidades de l’escena finlandesa, i la seva obra ha estat traduïda a una quarantena de llengües.

La mare de petita parlava, però d’adulta ja no. Quan la mare va arribar a Sibèria, va deixar de parlar. Mai no he sentit que digués res més que «sí, sí». L’àvia em va dir que de nena parlava. Tothom pensa que la mare és muda però no ho és. Simplement va deixar de parlar. I ara que sóc aquí, em sembla que tinc tot el dret de sentir de la teva boca el perquè.

(Sofi Oksanen, Purga)

Funcions realitzades: 48

Els Teatres Amics fan una aposta per la producció teatral amb l’obra Vilafranca (un dinar de Festa Major), la tercera part de la Triologia sobre la identitat catalana de Jordi Casanovas Per primera vegada, sis teatres municipals del país s’associen per impulsar una producció teatral pròpia de gran format. L’espectacle s’estrenarà a primers de l’any vinent a Vilafranca del Penedès -que se suma a Els Teatres Amics- amb motiu de la Capital Cultural Catalana 2015. El projecte de Jordi Casanovas és el primer d’un model de gestió que pretén descentralitzar la producció d’espectacles, garantint la seva visibilitat i circulació, i que aposta per la qualitat i la creació gràcies a l’esforç de cinc poblacions que compten amb bons equipaments, fidelització de públics i el compromís amb les arts escèniques. A Vilafranca (un dinar de Festa Major), la recerca i posada en qüestió identitària busca el nucli d’una família tradicional catalana amb les seves contradiccions

Funcions realitzades: 95

Tornarà al maig de 2017

Un home es presenta a unes remunerades proves psicològiques. El que ell pensa que serà una manera fàcil i senzilla d’aconseguir els diners que necessita per resoldre els seus problemes econòmics es convertirà en una autèntica trampa. Una atractiva psicòloga li formularà preguntes i enigmes que el posaran nerviós i que l’obligaran a treure el millor de si vol evitar el fatal final.