Purga

Un any després de la independència d’Estònia, els traumes de la invasió soviètica encara són perceptibles, i el país està duent a terme una reforma agrària que les màfies —formades en bona part per antics membres del KGB —aprofiten per enriquir-se a còpia de robar fusta als ciutadans indefensos i vendre-la després a Finlàndia.

Una noia jove s’acaba d’escapar d’una d’aquestes màfies que la volia explotar sexualment i es presenta d’amagat a l’indret on viu la germana de la seva àvia, una dona que s’ha reclòs en una casa de camp plena d’objectes de l’antic règim i deixa passar el temps aïllada d’un entorn que no cessa de recordar-li el preu que va haver de pagar per sobreviure mentre tants altres —com la seva mateixa germana— eren deportats cap als gulags de Sibèria.

En el contacte entre aquestes dues generacions, s’iniciarà un dolorós viatge de retrobament amb les arrels familiars, trencades per la violència stalinista i les diferents actituds de les víctimes respecte dels invasors, que potser ajudarà a tancar algunes de les ferides que no deixaran d’estar obertes mentre hi hagi identitats borroses que no sàpiguen com encaixar en una realitat que ha provat d’ocultar-les.

La dramaturga i novel·lista Sofi Oksanen és una de les figures més consolidades de l’escena finlandesa, i la seva obra ha estat traduïda a una quarantena de llengües.

La mare de petita parlava, però d’adulta ja no. Quan la mare va arribar a Sibèria, va deixar de parlar. Mai no he sentit que digués res més que «sí, sí». L’àvia em va dir que de nena parlava. Tothom pensa que la mare és muda però no ho és. Simplement va deixar de parlar. I ara que sóc aquí, em sembla que tinc tot el dret de sentir de la teva boca el perquè.

(Sofi Oksanen, Purga)

Posted in Proyectos