Funcions realitzades: 78

Amélie Nothomb és avui una de les autores belgues més populars i internacionals. Polèmica i provocadora afirma: “ L’escriptor, és el feixista que porto dins meu. Em fot una puntada de peu al cul cada matí”. De les novel·les d’Amelie Nothomb s’han fet diverses adaptacions teatrals. Amb un vocabulari molt precís, temes originals i una crueltat i ironia constants les seves obres són, en molts casos, un únic diàleg entre personatges de característiques i comportaments extrems. La paraula com a centre, l’enfrontament entre personatges com a motor de l’acció.
Jêrome Angust (Xavier Ripoll) és abordat per un desconegut , un tal Textor Texel (Lluís Solé), en una sala de l’aeroport mentre espera un vol amb destí a Barcelona. Textor es converteix en un desagradable inconvenient. Té un especial interès en explicar a Jêrome la seva vida. La víctima s’hi resisteix però el combat s’ha iniciat. L’horror i el divertiment, el transcendent i el grotesc juguen, a Cosmètica de l’enemic, una partida a mort

El territori, la història, la botànica, l’economia, la significació social, els mites i el plaer del vi: tot en una copa. La reforma del Palau Reial de Vilafranca del Penedès i el projecte de renovació de Vinseum Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, ho fa possible. Vinseum ofereix als visitants una experiència que s’adreça a tots els sentits, que convoca tots els seus records i sensacions al voltant del vi, que convida a fer-se preguntes sobre el món que ens envolta, amb un mètode narratiu, apassionat, divertit. I amb una posta en escena molt espectacular. L’arquitecte Dani Freixas i el seu equip han concebut el recorregut per Vinseum on tot hi te cabuda: des de les primeres hores del matí, quan la boira recobreix les vinyes del Penedès, fins a una llarga sobretaula nocturna on es beu vi, es parla, es canta i es balla, on hi ha temps per a la reflexió i per a les emocions.

vinseum

Què passa si puges a un autobús que no et diu quina és la parada a la què et portarà? Així és com comença L’ànima del bus, la primera obra itinerant del Festival Grec 2012. El públic que va poder assistir a l’estrena de l’espectacle es va veure implicat en una xarxa de misteri des del primer minut.

Amb les places pràcticament plenes, l’autobús va començar el seu misteriós viatge. Un trajecte diferent per als passatgers, ja que començaven a convertir-se en part de l’espectacle des d’aquest moment. Moltes sabates pel terra, vells seients, el llibre de l’Odissea penjant del sostre, una vella campana d’avís… eren només una part de l’escenografia que feia augmentar la incertesa general sobre l’obra.

Aquesta proposta del Grec es recolza, a més del peculiar espai on es desenvolupa, en la qualitat dels intèrprets, que juguen amb l’expectació generada pel públic. A L’ànima del bus, la combinació d’interpretació, música i ball encaixa a la perfecció. Quan l’autobús arriba al seu destí, la qualitat de l’actor Jordi Martínez, el músic Pep Pascual i la ballarina Lola López Luna fan augmentar la sensació de viatge personal al què se’t pretén traslladar.

En aquest sentit, l’obra va aconseguir connectar els passatgers amb l’espectacle: commoure, emocionar, sorprendre… Així, els setanta minuts de durada es van fer curts i la història explicada pels intèrprets va adquirir més força i va evolucionar constantment amb el pas dels minuts.

L’obra en l’estrena va aconseguir una bona acollida que va ser visible en el trajecte de tornada en el mateix autobús en què la història havia succeït. El misteri havia desaparegut, però no pas la bona sensació. Tot van ser comentaris positius cap a l’obra mentre es comentava part del què acabava de passar.

L’ànima del bus, que està dirigida per Martí Torras, va començar ahir el seu viatge pel Festival Grec i es representarà fins el 28 de juliol. L’obra recorrerà, cada setmana, un barri diferent de Barcelona: Horta (4-7), Sant Andreu (11-14), Poblenou (18-21) i Sants-Monjuïc (25-28).

Dossier

Funcions realitzades: 122

Encara en gira

Manel Barceló, apassionat de Shakespeare i amb la sort d’haver-ne representat uns quants, reconegut expert en l’art del monòleg, serà un dels primers a representar el text de Berkoff  ara que, després de passejar-lo per mig món, l’autor i director anglès ha ofert la possibilitat a d’altres actors de representar-lo. Manel Barceló serà Iago, Ricard III, els Macbeth, Shylock, Hamlet, Oberon… Un actor temptat pels malvats, un actor que ha de voler lluitar alhora al costat i contra els dolents, que entrarà en uns personatges dels quals costa molt sortir-ne: riurem amb ell, veurem amb ell el costat feble dels malvats, les seves contradiccions, però també ens ensenyarà la seva força, el seu poder. I tornarem a riure. Deixar de fer de dolent, al teatre i a la vida, no és gaire fàcil.

Dossier

El coreògraf i ballarí Virgilio Sieni presenta dos treballs en el Grec del 2011, Solo Goldberg. Improvisation, al Lliure de Gràcia i posteriorment presenta el resultat del treball que ha fet amb ancians, noies adolescents, invidents i immigrants per emular sis pintures que evoquen la baixada de la creu de Jesús. Una peça en què el ballarí atorga al movement mecànic, quotidià el pes de coreografia, dotant-lo d’intencionalitat.

Sieni reconeix que no és el mateix ballar amb 25 anys que amb una edat adulta. Per això, a Solo Goldberg remarca la importància del procés perquè el cos arribi a una figura, més que a l’espectacularitat de les formes. Gran amant de la tècnica, s’ha atrevit a coreografiar el joc mètric de les partitures de Bach (Variacions Goldberg) amb un cos de ballarí que es rebel·la a retirar-se. El repte, per Sieni és “com aconseguir el virtuosisme i aconseguir que el cos del ballarí continuï actiu fins a la mort”. De fet, l’artista defensa com a nova descoberta el canvi constant del cos, que tendeix a l’envelliment.

Sis descendiments de la creu al voltant de la Rambla és, per la seva banda, un espectacle itinerant. Els espectadors aniran en grups visitant el Palau de la Virreina, el Palau Moja, el Museu d’Història de Barcelona, La Seca, el Picasso i el convent de Sant Agustí. Aquests sis punts marquen la vertical a la Rambla i dibuixen una creu estrafeta. L’autor advoca, per exemple, per l’últim gest dels ancians. És fruit d’un cos ja atrofiat per l’edat. Són moviments que resumeixen el pas del temps. Un gest vital, après de l’experiència. Com a contrast, el gest buit, l’aporten noies de 14 anys, comenta Sieni. Han col·laborat al projecte l’ONCE; el centre de Música, teatre i dansa Aules; el Casal de la Gent Gran Comerç; la Fundació multicultural Mescladís, i el Centre Cívic Barceloneta. Sis descendiments… participa d’una xarxa europea que documenta realitats dels pobles de la Mediterrània.

L’actor, director, dramaturg i escenògraf català Marc Martínez presenta la seva quarta obra com a director dintre de la programació del Festival Grec 2011, Julieta & Romeo. L’obra es una coproducció del Grec i Vania Produccions en col·laboració amb el Teatre Español de Madrid i el prop festival Shakespeare de Mataró. Un amor prohibit, incondicional, modern i potser el primer que desafia al patriarcat i a l’Estat i que, d’alguna manera, marca l’inici d’una nova societat.

Dossier

Copenhaguen ens parla d’una enigmàtica trobada que va tenir lloc a la capital de Dinamarca l’any 1941. En plena Segona Guerra Mundial, el científic alemany Werner Heisenberg viatja a Copenhaguen i aprofita per visitar el seu antic mestre i vell amic, el físic danès Niels Bohr. Per quins motius Heisenberg arrisca la seva vida per mantenir una conversa amb Bohr? S’han fet moltes especulacions sobre el diàleg que van mantenir aquests dos premis Nobel de física. Una trobada que deixa molts interrogants i només una certesa: aquelles hores que van passar junts van distanciar-los definitivament.

Aquesta peça de Michael Frayn va ser estrenada a Londres l’any 1998 i es va convertir en un èxit immediat, confirmat per l’estrena a Broadway dos anys més tard i el Tony al millor text teatral de l’any. Des d’aleshores, Copenhaguen es considera un text de culte que s’emmarca dins la branca del teatre científic però que va molt més enllà i dibuixa una història apassionant plena de misteri sobre una conversa que podria haver canviat la història recent de la humanitat.

Peça en dos actes i tres personatges (Heisenberg, Bohr i la seva esposa Margrethe, que fa d’àrbitre del conflicte), aquesta producció compta amb Pere Arquillué, Lluís Marco i Rosa Renom, tres primeres espases al servei d’un dels textos indispensables del teatre actual.

Dossier

Pere Arquillué protagonitza en solitari una peça a mig camí entre la comicitat i el patetisme, entre l’humor i la tragèdia.

Hem de riure o hem de plorar davant la monstruosa descripció del primer (i únic) amor del protagonista d’aquesta peça? I és que Beckett ens col·loca en aquesta obra, escrita l’any 1946, davant d’una història d’humor tràgic. Pere Arquillué encarna un ésser torturat, un home expulsat de casa seva en morir el seu pare, que potser s’estima per un moment la prostituta que el sedueix però que, si es lliura a l’amor, és només per poder-se’l treure aviat del cap. Àlex Ollé i Miquel Górriz signen la direcció d’una peça en la qual, com en altres creacions de Beckett, el que escoltem ens mou el riure i el que no se’ns diu… ens omple d’horror.

Dossier