Funcions realitzades: 78

(Encara en gira)

El Grec ret homenatge al desaparegut Joan Montanyès, «Monti», posant en escena l’espectacle en què treballava quan va morir l’any 2013: una reflexió sobre l’ofici de fer riure que parteix de la figura d’un pallasso del principi del segle XX.

Enrico Jacinto Sprocani (1904-1953), més conegut amb el nom de Rhum, va ser un dels grans pallassos de la primera meitat del segle XX. Amic del cineasta Jacques Tati, amb qui va rodar un film el 1935, era conegut per la seva habilitat extraordinària per a la improvisació. Però, com la de tants pallassos, la seva vida era desgraciada i la seva personalitat, turmentada. La figura d’aquest artista és el punt de partida de l’espectacle en què treballava Joan Montanyès, «Monti», pallasso i creador de Monti i Cia., quan va morir el maig de 2013. La seva desaparició va privar els espectadors d’aquest muntatge que finalment s’estrena al Grec gràcies a la complicitat del director i dramaturg Martí Torras, amb qui Monti estava treballant en aquells moments,  i de l’actor Jordi Martínez. Tots dos han fet realitat Rhum, un homenatge a l’ofici de pallasso on hi ha tendresa, humanitat, poesia i gamberrisme a parts iguals. L’espectacle, que posteriorment farà temporada al Teatre Lliure, disposa de la participació d’un planter d’artistes que van del pallasso Oriol Boixader «Oriolo» al músic Pep Pascual, entre d’altres.

Una noia afganesa protagonitza aquest documental escènic per transmetre’ns la seva experiència, una història que enllaça el seu passat a Kabul amb el seu present a Barcelona i que projecta una mirada d’esperança cap al futur.

La Nadia va néixer a Kabul ara fa 27 anys. Quan en tenia 8, durant la guerra civil posterior a la retirada soviètica, va patir greus ferides a causa d’un bombardeig. La perseverança de la seva mare li va salvar la vida. Instaurat el règim dels talibans i amb greus seqüeles físiques, va haver de fer-se passar per un noi per mantenir la seva família. Aquesta representació increïble va durar gairebé deu anys. El 2006, gràcies al treball d’una ONG, viatja a Barcelona, ja com a dona. Avui estudia cooperació social, ha recuperat la seva vida i està implicada en tota mena d’activitats dedicades a divulgar la cultura afganesa i la situació de les dones al seu país: des d’un documental televisiu fins a diversos llibres i, ara, aquesta peça teatral en què la mateixa Nadia, utilitzant imatges reals i material documental, transmet la seva experiència i mira cap al futur.Nadia parla de la Nadia, però també de nosaltres, de les nostres creences, de la informació, l’amistat, l’educació i la llibertat. Nadia és un diàleg entre cultures. Un espectacle documental pensat per voltar per escenaris de tot el món.

Malgrat haver estat privat del foc, el protagonista d’aquest muntatge, potser un Prometeu modern, és capaç d’emetre senyals lluminosos per tal de retornar als humans allò que els déus polítics i econòmics els neguen.

L’abril de 2012, en plena tempesta financera a Grècia, un jubilat, en Dimitris Christoulas, va decidir suïcidar-se d’un tret al cap davant el Parlament grec. Va deixar una nota esfereïdora on afirmava que es negava a haver de sobreviure buscant menjar entre les escombraries. Aquest fet, extremament significatiu de les tensions que suporten les classes mitjanes i populars europees, i en especial la gent gran, inspira el director Antonio Simón i el dramaturg José Sanchis Sinisterra. Aquest últim ha escrit la primera obra d’un nou projecte del Grec Festival de Barcelona: cada any, un autor escriurà una peça teatral sobre un tema contemporani utilitzant els principis formals del teatre grec.

Aquí, un grup d’ actors i actrius i un cor format per quinze joves graduats de l’Institut del Teatre compartiran amb el públic la història de Bartomeu, que intenta retornar a la humanitat el tresor que el Banc Mundial, expressió moderna de l’Olimp dels déus, li nega: la dignitat. Com serà castigat aquest modern Prometeu? Trobaran destí els senyals lluminosos emesos per Bartomeu? Serem capaços de distingir-los enmig de la confusió del moment actual? Ho veureu en una tragicomèdia contemporània amb un fort component polític i social.

Funcions realitzades: 93

(Encara en gira)

Gènere: Teatre

Autor: Nathalie Sarraute

Direcció: Ramon Simó

Intèrprets: Lluís Soler i Xavier Boada

Idioma: espectacle només en català

Aquesta obra és una de les més representatives de Nathalie Sarraute (1900-1999) autora francesa d’origen rus. Nathalie Sarraute va ser proclamada per Jean Paul Sartre com una de les figures més rellevants de l’Anti-novel·la.

L’any 1982 va enlluernar al mon amb una de les seves poques peces teatrals, “Per un sí o per un no”. És una obra teatral curta, però intensa, escrita en un sol acte. Dos personatges, un escenari i poc més es el que calen per representar aquesta obra que, alhora, està carregada de contingut.

Dossier

“El tricentenari és una doble oportunitat en què podrem mostrar al món el millor de la ciutat i la seva creativitat”, ha destacat aquest matí el periodista Toni Soler, comissari del programa d’actes del Tricentenari que organitza l’Ajuntament de Barcelona. En aquesta celebració, que començarà al setembre i durarà tot un any, no només es recorden els 300 anys de la desfeta de l’11 de setembre del 1714, sinó que també se celebren tres segles de reivindicacions. Segons el comissari, es combinaran actes acadèmics i de participació ciutadana perquè tothom es faci seva la celebració. El lema serà ‘Viure lliure’, per expressar la reivindicació de la democràcia, els drets, la justícia social, la identitat, la llibertat i el diàleg.

L’acte inaugural serà una ‘Auca del Born’, 48 escenes al mercat del Born dirigides per Jordi Casanovas i amb 30 actors. Entre el programa –que es pot trobar a la web Tricentenari.bcn.cat– destaca la participació de reconeguts artistes, com l’activista xinès Ai Wei Wei, Jordi Savall, Joan Fontcuberta o Ferran Adrià. The Pinker Tones firma la banda sonora del Tricentenari amb la seva peculiar versió d”En un noble sagrado firmamento’, de Francesc Valls.

Entre la vuitantena d’activitats d’un programa que encara està obert i preveu més incorporacions destaca l’espectacle ‘Casanova en directe’, dirigit per Oriol Broggi, una exposició sobre ‘El món del 1714’ al Museu d’Història de Barcelona, una trobada sobre novel·la històrica, un circuit d’arquitectura efímera al carrer o un congrés amb experts d’arreu del món sobre ‘Els tractats d’Utrecht’ i la resistència dels catalans. Mònica Terribas s’ocuparà de fer un cicle de xerrades amb pensadors i intel·lectuals sobre ‘D.O. Europa’, Joan Fontcuberta construirà un mural de grans dimensions amb fotografies impreses, Ferran Adrià oferirà un espectacle de cuina… Hi haurà itineraris, concerts, conferències, trobades i exposicions durant tot un any.

A l’acte, l’alcalde Xavier Trias ha afirmat que “el programa d’activitats serà un mirall del que passa al país i un punt de trobada de la cultura catalana”, i el regidor de Cultura, Jaume Ciurana, ha reconegut “la tasca dels historiadors que han documentat els efectes de la guerra”. També hi ha participat Miquel Calçada, comissari dels actes de la Generalitat, que ha afirmat que el 2014 ha de servir per posar de manifest els nostres valors i repensar el futur del país: “El 2014 no pot ser un any de planys, sinó l’ocasió per plantejar-nos què i com volem ser”.

A partir del guió de Persona, un dels grans films del segle XX, i seguint el consell de Bergman mateix que ens incita a “disposar lliurement del material editat”, fem un viatge col·lectiu per les emocions de dues dones que recerquen la seva identitat.

L’amor, la maternitat, les misèries del món contemporani, el buit existencial, el teatre com a ficció i com a mentida… Una capbussada pertorbadora en l’ànima a través d’una actriu, Elisabeth, que renuncia a la parla i que es trasllada amb la seva infermera, Alma, a una casa solitària. Els silencis d’una els omplirà l’altra amb un torrent de paraules que l’actriu absorbirà de manera gairebé vampírica, com si preparés un dels papers que acostumava a interpretar. Les personalitats de totes dues s’acabaran fonent, en una relació de vegades sàdica i fins i tot eròtica en la qual descobrirem la discordança entre els actes dels personatges i els seus autèntics desitjos.

Una coproducció del Grec 2013 Festival de Barcelona i la Sala Muntaner.

Amb la col·laboració del Teatre-Auditori de St.Cugat.

Aquesta obra es representa amb el consentiment de Josef Weinberger Limited, Londres, en nom de la Fundació Ingmar Bergman.