Continuant amb l’experiment formal que va marcar “White rabbit red rabbit”, Nassim Soleimanpour ens proposa “Blank”. En un esforç conjunt entre públic i artista, els buits en el text s’omplen per revelar una història que celebra la imaginació humana. “Blank” inverteix l’experiència típica de teatre: Un text ple d’espais en blanc deixa els espectadors a càrrec de com es desenvoluparà la història. El concepte pot ser molt senzill, el resultat és ni més ni menys com un membre de l’audiència aleatori veu el seu futur determinat per la imaginació dels altres.

Dotze personatges ens mostren, mitjançant un seguit d’històries creuades i amb un ritme marcat per la música otomana, la vida en una ciutat que fa de frontissa entre continents i cultures.

És un muntatge basat en l’obra de Yesim Özsoy, actriu, directora i dramaturga turca que és fundadora i directora artística del Galata Perform d’Istanbul. Partint dels meddahlik, una forma d’art dramàtic turc que interpretava un únic actor i prenent com a estructura un ritme de la música clàssica otomana, el ritme aksak, el muntatge pren la forma d’un mosaic de personatges que ens parlen d’ells mateixos així com del lloc on viuen i el què tot això comporta. Aquest lloc és Istanbul. Una ciutat on es barregen i s’enfronten maneres diverses d’entendre la política, la religió, la Tradició, l’amor, el patriotisme i en definitiva la Vida. Avui més que mai una ciutat on s’agrupen milions d’ anhels en trànsit, i que molts d’ells, Com els dels nostres personatges són retinguts per raons diverses. Una ciutat que està sent decisiva per obrir o tancar les portes d’Europa tant pels que n’entren com pels que en surten. Istanbul esdevé així un territori en ebullició dins d’un estat en perpètua agitació. Una agitació i una sensibilitat que queda reflectida i es fa palesa a través del testimoni d’aquests dotze personatges.

L’espai sonor va a càrrec del Grup de Música Nuu, dedicat a donar un aire personal i electrònic a tota la Música de l’espectacle, tant la de caire tradicional com la de caire més contemporani.

Un intèrpret. Un obra teatral. Cap director. Cap assaig. Cap informació. No pot buscar res a google. No pot parlar amb ningú que ja hi hagi passat. No pot parlar amb ningú que l’hagi vist. Només es compromet a una sola cosa: Un cop comenci, arribarà fins el final. Sigui el que sigui que demani el text. El que sigui.

WHITE RABBIT RED RABBIT no només és una obra de teatre, és una experiència, una vivència, un salt al buit que compartiran l’intèrpret i els espectadors. Una nova manera de veure i viure el teatre. El seu dramaturg, Nassim Soleimanpour, és iraniá. Les seves paraules han escapat a la censura. I ara t’esperen perquè les escoltis amb atenció, hi pensis, et diverteixis i t’estremeixis.

WHITE RABBIT RED RABBIT s’ha representat a més de 15 països de tot el món, en més de 1.000 representacions, comptant amb intèrprets com Whoopi Woldberg, Nathan Lane, Alan Cumming o Ken Loach, i convertint-se en èxit de crítica i públic.

Dates:

Dilluns 3/4 Àngel Llàcer
Dilluns 10/4 Jordi Basté
Dilluns 24/4 Clara Segura
Dilluns 1/5 Nora Navas
Dilluns 8/5 Bruno Oro
Dilluns 15/5 Berto Romero
Dimarts 23/5 Silvia Abril
Dilluns 19/6 Àngels Barceló

Crítica americana:

“Una obra enigmàtica, divertida i angoixant que adquireix una gravetat que et posa la pell de gallina, i que no deixa de presentar girs inesperats que sovint ens tornen a portar a l’alleujament del riure. Qualsevol experiència teatral valuosa ha de ser una immersió en un forat de conill cap a un destí incert. La diferència amb White Rabbit Red Rabbit és que l’intèrpret farà aquest viatge al costat de nosaltres.”

Charles Isherwood, New York Times

“Astutament humorística i audaçment colpidora, aquesta -joguina teatral fusionada amb un experiment social- és diferent a tot el que has vist fins ara als escenaris i t’ho farà qüestionar tot.”

Cabareta és un espectacle de Cabaret com els “d’antes”, com els de la Maria Aurèlia Capmany, però d’ara… com els de la Mari Sampere, però d’ara… com els de la Guillermina Mota, però d’ara…

És un cabaret amb molts EFECTES que en EFECTE, amb els seus DEFECTES, parla dels temes que ens AFECTEN. Criticaran, cantaran, ballaran, ensenyaran cuixa, i ens tocaran… Música!

De la mà de dos monstres escèniques, la Maria Molins (actriuasssssssa) i la Bárbara Granados (musicasssssa i “chica para todo y más”), acompanyades dels dos membres masculins de la banda musical, ens repassaran de dalt a baix, de dret a esquerra, passant pel centre, els temes de rabiosa actualitat. O no! I tot això ho faran amb textos, composicions musicals creats per la Molins i la Granados (i d’altres autors universals), amb cançons picants al més pur estil del “paral.lelu”, amb textos i cançons de denúncia, amb andròmines musicals vàries, amb un “más difícil todavía”. I ens faran reflexionar, entre rialla i rialla, sobre la vida que vivim, la vida que patim, la vida que morim…

On ha quedat el Cabaret en el nostre panorama teatral? És el moment de recuperar-lo, perquè sí, perquè volem, perquè en tenim necessitat, perquè estem vius, perquè estimem la vida i ens en riem!

Joan Maria Segura
Director

Fa fred, però l’Erik prefereix deixar les finestres obertes durant la visita del seu pare, que s’ha presentat a la casa del fill per passar-hi un temps indefinit, encara que la relació s’hagi refredat visiblement després que morís la mare. Les cicatrius entre tots dos són visibles, la profunditat de les ferides, no. Qualsevol presència estranya pot pertorbar greument la violència latent d’aquest nucli familiar disgregat.

El suec Lars Norén és una de les veus més destacades del teatre europeu. Amb una forta empremta autobiogràfica, els seus textos s’endinsen pels terrenys més recòndits de les relacions humanes en la nostra societat.

Strindberg presenta un matrimoni burgés de dos fracassats: ell un militar deixat de banda en les promocions, i ella una actriu que ha abandonat una carrera teatral, probablement molt mediocre. Després d’anys de vida en comú, no tenen ja res a dir-se, i estan morts a una casa que sembla més una presó. Arriba de visita un tercer personatge i la seva presencia es rebuda com una benedicció del cel. Tornen a tenir possibilitats de conversa, marit i muller troben en ell un interlocutor per confiar-li l’infern on viuen. Aquest infern arrossega el visitant, i es troba envoltat, contra la seva voluntat, en aquest remolí de misèries.

Un jove polític acaba de ser escollit president. En poques hores ha de pronunciar el seu discurs d’investidura però, cada vegada que l’assaja, un terrible tic deforma la seva cara de forma tan ridícula com hilarant. El psiquiatra només té unes poques hores per resoldre aquest aparent trastorn i evitar que el president electe faci un ridícul espantós en la seva primera compareixença.

L’Electe es converteix en una batalla entre el president i el psiquiatra. Què amaga cadascú? Quines són les veritables intencions d’un i altre? Quins fets de la nostra vida marquen el nostre futur i, sobretot, la nostra vocació?

Política contra ciència, consciència contra aparença, poder contra poder.

Paraules de l’autor: Sempre m’ha inquietat saber quines són les motivacions reals que mouen a algú a ser president del seu país. Una responsabilitat que la majoria de ciutadans defugiríem. Sospito que a banda de l’ambició de poder o de les ànsies legítimes de millorar el món hi ha altres motius que potser ni el mateix candidat coneix. A partir d’aquesta premissa m’he inventat “L’Electe”, una ficció sobre un President de la Generalitat que el dia del seu discurs d’investidura descobreix els veritables motius que l’han portat fins on l’han portat.

Ramon Madaula

Considerat un dels grans del teatre europeu i venerat al centre del continent, l’alemany Tankred Dorst va signar el 1991 un text commovedor sobre tots aquells que no aconsegueixen ser protagonistes, sobre la necessitat de les segones oportunitats i, en general, sobre l’absència de generositat en el món d’avui. Per fer-ho, ens mostra les crisis, socials i personals, que ens obliguen a reinventar-nos, a buscar una nova versió de nosaltres mateixos. És el que ha de fer Feuerbach, un actor madur amb grans qualitats que, tot i això, busca feina. L’haurà de demanar no a un director de teatre, sinó al seu ajudant, un jove inexpert que acaba d’arribar al món de l’espectacle i que ens farà pensar en la manera que funciona el món d’avui. Cinisme, humor, força, delicadesa… Són algunes de les armes que utilitzarà Feuerbach per mirar de seduir el seu jove antagonista, en un exercici de talent que s’acosta al patetisme i que genera, a la vegada, tendresa i humor. El conjunt és un exercici de poesia emocional que ens parla de les grandeses i misèries de la condició humana mitjançant el treball d’un actor excepcional, Pedro Casablanc, que assumeix un dels grans reptes de la seva carrera. Dirigeix la funció Antonio Simón, professor de l’Institut del Teatre i director d’escena amb una llarga trajectòria que ja ha passat pel Grec en sis ocasions, l’última de les quals el 2014, quan va posar en escena la peça Bartolomé encadenado, de José Sanchis Sinisterra.

Una coproducció del Grec 2016 Festival de Barcelona i Velvet Events S.L.

Quines formes adopta la violència contemporània? Més enllà de la seva manifestació física i explícita, el món contemporani conrea i tolera la violència en múltiples formes i en àmbits molt diversos. I el llenguatge de la violència i de la por es converteix, a poc a poc, en el llenguatge dominant. Al vestíbul d’una estació que vol evocar la imatge d’una Europa en punt mort, trobarem, en imatges i escenes fragmentades, històries i personatges que ens parlen d’un món que consenteix l’abandonament de l’humanisme per arribar, des d’aquesta estació, a un destí que encara no ha sabut triar. El masclisme i la gihad, la religió i les falses polítiques, el terrorisme i la guerra, els mitjans de comunicació i la cultura empobrida, la precarietat i la bondat del sistema econòmic seran protagonistes d’un joc teatral que vol ser un testimoni documental fictici de la nostra realitat. Com en qualsevol estació, entre la comèdia i el drama, amb la presència fugaç de personatges que viatgen, que emigren o que defensen el seu territori, que arrosseguen i ens porten les seves històries, que parlen, o canten, o ballen, Tèrminus, el déu de les fronteres, potser somriurà.

Una coproducció del Grec 2016 Festival de Barcelona i Velvet Events.

Amb el suport de l’Institut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya

Amb la col·laboració d’Atrium Viladecans, el Teatre Lliure, Indi Gest, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i Servimas Sport.

Va ser un gran èxit de públic que, a més, va tenir després una vida llarga en forma de gires i de dues estades al Teatre Lliure de Gràcia. Us parlem de Rhum, l’espectacle en el qual treballava Joan Montanyès quan va morir el 2013 i que més tard van reprendre Martí Torras Mayneris, Jordi Martínez, Joan Arqué, Pep Pascual i Roger Julià amb la col·laboració de Guillem Albà. Ara, el músic, clown i artista plàstic Mauro Paganini pren el relleu d’Albà i aporta noves dimensions a una companyia “inestable” de pallassos que segueix la línia marcada per Rhum i porta a escena la segona part d’un díptic clownesc. És una creació autònoma i independent de la primera, tot i compartir-hi els mateixos personatges i uns ingredients que van de l’humor i els jocs de paraules a la música, tot embolcallat amb grans dosis de tendresa i emoció. Entrades clàssiques del teatre de clown i números nous creats per la companyia prometen un espectacle per a petits i grans que segur que tindrà, com a mínim, l’èxit del Rhum original.

Una coproducció del Grec 2016 Festival de Barcelona, Velvet Events i Teatre Lliure.

Amb la col·laboració d’Atrium Viladecans.

El 11 de juliol, a les 19 h, hi haurà una conversa sobre aquest espectacle a la Biblioteca Vapor Vell.