Emoció i espectacle en un dia històric
Seguim gaudint!
Obrim els ulls. És avui, 2 d’agost. Avui, finalment. I l’espectacle que estem vivint ens el recorda a cada segon, amb el cor encongit i un nus en la gola. Milers de línies s’han escrit i s’han llegit, per convertir-se en un somni cada vegada més gran, més esperat, més tangible. Un somni que avui ens deixarà a tots una marca que mai se’ns esborrarà. És el nostre dia, i l’estem gaudint al màxim, amb una gran festa de la que en som part important, indispensable. Ens el mereixem.
Després de les múltiples activitats que s’han disposat a l’exterior de l’estadi, l’emoció s’ha traslladat a l’interior de la nostra nova casa. Primer, l’Eminentíssim i Reverendíssim Sr. Lluís Martínez Sistach, cardenal arquebisbe de Barcelona ha beneït l’estadi. Uns minuts després, el M. Hrble. Sr. José Montilla, president de la Generalitat, ha descobert una placa commemorativa de la inauguració en la llotja d’autoritats.
Després s’ha projectat en els videomarcadors el vídeo de TV3 “L’Estadi dels Somnis”, en què els presentadors d’Hat Trick Espanyol i tot el seu equip ens han ensenyat tots els secrets d’aquest espectacular estadi, portant-nos també les paraules dels que l’han fet possible.
Després d’això, ha arribat un altre dels moments esperats d’aquesta meravellosa tarda, l’actuació castellera, a càrrec de la Colla Castellera de l’Espanyol, a la vegada que els voluntaris donaven la benvinguda a tots els presents formant dos gegants “Hola” sobre la gespa. L’Anxaneta, en arribar al cim de la torre humana, ha estirat el llaç que tots volíem estirar per obrir aquest somni, i que el nostre himne sonés poderós en la nostra nova casa, a la vegada que es formava un escut gegant sobre la gespa. En la grada, que havia explotat en aplaudiments, els nusos en la gola s’havien desencadenat per donar pas a les irremeiables llàgrimes d’emoció, de ser conscients d’estar vivint un somni de què ja no despertarem.
La festa ha seguit carregada de simbolisme i sentiment, quan han entrat un grup d’exjugadors de l’Espanyol, i de la seva mà uns nens. Era la comunió del passat i del futur, portant conjuntament la gespa de Sarrià i Montjuïc, llocs on el club perico ha seguit forjant la seva centenària història, mentre els voluntaris formaven sobre el verd l’any de la nostra fundació, i l’actual. Els veterans han plantat aquesta gespa en el nou tapís de Cornellà-El Prat, i els nens l’han regat, mentre sonava solemne el saxo de Pep Poblet i quatre periquitos han descendit per posar-se sobre el terreny de joc entre un castell de focs.
Era impensable ni tan sols pestanyejar, ja que l’impactant espectacle seguia, aquesta vegada amb l’aparició de Deambulants i la seva coreografia aèria, saltant al buit penjats des de la coberta superior desplegant unes precioses teles blanc-i-blaves. Les Xarxes Humanes de la Fura dels Baus han fet aparició llavors a ambdós extrems del camp, i tot ha conclòs enmig d’una gran explosió de so, llums, color i aplaudiments, per deixar pas a la presentació dels futbolistes de la primera plantilla.